Cançó dels oblidats
Hi ha una taula buida al racó,
una veu que espera amb il·lusió.
Els anys pesen, els dies són lents,
el silenci és el meu company fidel.
Ningú em sent, però encara somio,
desitjo un Nadal on no sigui només l’oblit.
Un lloc al cor, un lloc al camí,
on la soledat s’esborri per fi.
Tantes històries guardo al pit,
desitjos que mai ningú ha escrit.
Un Nadal sense rostres ni llars,
però el meu cor encara sap esperar.
Ningú em sent, però encara somio,
desitjo un Nadal on no sigui només l’oblit.
Un lloc al cor, un lloc al camí,
on la soledat s’esborri per fi.
Tantes històries guardo al pit,
desitjos que mai ningú ha escrit.
Un Nadal sense rostres ni llars,
però el meu cor encara sap esperar.
Ningú em sent, però encara somio,
desitjo un Nadal on no sigui només l’oblit.
Un lloc al cor, un lloc al camí,
on la soledat s’esborri per fi. (x2)
Obriu les portes, veniu a escoltar,
els meus desitjos són llum per brillar.
Cada paraula és un regal viu,
que pot transformar el fred en caliu.
Ningú em sent, però encara somio,
desitjo un Nadal on no sigui només l’oblit.
Un lloc al cor, un lloc al camí,
on la soledat s’esborri per fi. (x2)
Els beneficis generats per les descàrregues, reproduccions i donacions vinculades es destinaran íntegrament a la Fundació Amics de la Gent Gran, una entitat que treballa per combatre la soledat no desitjada i millorar la qualitat de vida de les persones grans.
